Caos ferroviario

Alud de críticas por el enésimo fallo de Renfe en el área metropolitana

CiU pide a la ministra de Fomento que "no vuelva a poner los pies en Cataluña"

EL PAÍS - Barcelona - 06/10/2007

El caos del servicio de Cercanías registrado el jueves desató ayer una tormenta de críticas hacia Fomento procedentes de CiU, ERC y la propia Generalitat. Las palabras más duras llegaron de las filas de CiU.

El portavoz parlamentario de la formación nacionalista, Felip Puig, pidió "por favor" a la ministra de Fomento, la socialista Magdalena Álvarez: "No vuelva a poner los pies en Cataluña, porque es un insulto a la dignidad de los catalanes que venga a darnos lecciones mientras Renfe sigue funcionando a un nivel tercermundista". Álvarez estuvo el pasado martes en Barcelona para ver sobre el terreno los avances de las obras del AVE en la estación de Sants.

Puig añadió: "La capacidad de gestión de Renfe y del Ministerio de Fomento, y la nula capacidad de reacción [del Gobierno catalán] hacen que estemos permanentemente sujetos a una situación de precariedad extrema". El portavoz convergente también se acordó del secretario de Estado de Infraestructuras, Víctor Morlán, al pedir: "Que no nos vuelvan a enviar a secretarios de Estado a pasar las vacaciones a Cataluña para que luego se marchen y continuemos teniendo los mismos fallos y la misma incapacidad de reacción e información".

El director general de Transportes Terrestres de la Generalitat, Manel Villalante, consideró "inadmisible" la incidencia y la calidad de la información que se dio, por lo que pidió que se depuren responsabilidades. En declaraciones a la agencia Efe, Villalante dijo que el jueves fallaron las tres cosas que estuvieron en el ánimo fundacional del Centro deCoordinación de Operaciones Ferroviarias de Barcelona (CECOF): reducir las incidencias, solucionarlas pronto e informar adecuadamente.

Villalante pidió que "se identifique a los responsables", en la línea de lo anunciado ayer por Víctor Morlán.

El presidente del grupo municipal de CiU en el Ayuntamiento de Barcelona, Xavier Trias, reclamó dimisiones: "Los ciudadanos del área de Barcelona ya no tienen suficiente con nuevas peticiones de disculpas", dijo Trias. "El caos permanente en Cercanías pone de manifiesto un elevado grado de incapacidad en la gestión. La respuesta del Ministerio de Fomento ya sólo puede ser asumir responsabilidades políticas en forma de dimisiones o ceses fulminantes", añadió el convergente.

El portavoz de ERC en el Congreso, Joan Tardà, invitó al secretario de Estado de Infraestructuras a volverse a Madrid "si no es capaz de parar las continuas averías y el caos permanente que vive la red de Cercanías de Barcelona".

"El nuevo episodio vivido ayer ha vuelto a poner en evidencia que las medidas implantadas por el Gobierno son claramente insuficientes", consideró Tardà, quien lamentó que Renfe continúe siendo "incapaz" de garantizar al menos "alternativas de transporte adecuadas" a los usuarios".

http://www.elpais.com/

Barcelona sobre terra??? ^^

D'aquí a Reis.............. el cotxe ^^

Aeroport

Com sabreu, avui l'Alepsi ha tornat d'Hondures.

La Lloca i jo hem anat a rebre-la a l'aeroport, i... quan hem tornat a la renfe... ta-chán! un raspall de dents a la via! i jo que estava acostumada a veure rates, a les vies de la renfe... i ara hi ha raspalls de dents!! jajjaja

Quin món de bojos............................

Sóc una atropella-guiris

Bona nit pendons,

Avui us explicaré una cosa que vaig fer la setmana passada. Res de l'altre món, ja us dic...

Estava jo força ofuscada, emprenyada amb el món... dins un vagó de la L3. I em vaig posar a la porta, per baixar a plaça Catalunya. I quan vaig accionar la palanqueta, tothom volia entrar i ningú deixava espai per sortir. Una munió de guiris en fila horitzontal davant la porta...

I què va fer el maduixot?

Es va fer enrere? Va suplicar pas? ... No.

Vaig sortir del vagó envestint literalment a una guiri. Ella estava envaint la meva trajectòria, i jo tenia preferència de pas, així que ja està.

Amb tal descàrrega emocional, vaig estar molt més tranquil·la i relaxada la resta del dia.

Atenció siusplau, els recordem que cal deixar sortir abans d'entrar al tren.
Atención por favor, les recordamos que deben dejar salir antes de entrar en el tren.
Attention please, please allow passengers to get off before you board the train.

Cita dels FGC, com els usuaris habituals ja coneixen.

Les festes de Gràcia

N'hi ha que es pensen que m'he mort... n'hi ha que m'han eliminat dels enllaços i tot! (*nota per a aquests últims: sou uns capullus)

Però en realitat encara estic per aquí... tan sols que més mandrosa.

Aquest estiu està sent estrany. El de l'any passat va ser infinitament millor, o almenys ara tinc aquesta sensació. Estic així com pensativa... com mística. Em faig por, no us penseu. Sento que estic canviant d'etapa a la meva vida, i m'està costant d'acceptar. No sé què vull fer. No sé què passarà.

Avui us posaré una foto feta a l'estació de metro de Fontana durant les festes de Gràcia... es veu una fumarada densa que venia del carrer (perquè passava un drac per Gran de Gràcia...). Algun dia després vaig estar en un concert a la plaça del Raspall. Aleshores sí que m'ho vaig passar bé!!

Per l'Alepsi

Estació de Sants.
8,39h del matí.

Rodalies. Destinació: Cerdanyola-Bellaterra i Martorell. Via 2.

Una o unes parades més enllà (us quedeu amb les ganes de saber-ho!! jaja), puja l'Alepsi, i ens trobem.

Perquè un viatge amb tu sempre es fa curt ;)

Avui, et dedico la foto que hem fet:

Change

Nova paranoia: he decidit mutar de nick.
S'ha acabat la era "maduixeta". Ara em faré dir "maduixot".
Perquè sí.

La gent de l'arucitys va en metro...

Ahir per la tarda vaig veure en un vagó de la L3 direcció Zona Universitària al David Broch, un crític de televisió que surt a l'Arucitys, a td8. I si no ho era se li assemblava molt, però molt. Jo em pixo amb aquest programa, em pixo, m'encanta... i li tinc molta devoció al Víctor Amela, a veure si algun dia me'l trobo també, és una passada l'home aquest.

Coneixem realment Barcelona?

Tan sols escric un post per a deixar constància que m'encanta aquest bloc:

Barcelona pixel a pixel

Fa temps que el vaig descobrir i encara no m'havia posat a mirar-lo detingudament, però crec que és fantàstic ^^

Fusions...

I avui, al raconet d'un dels passadissos de Sants-Estació, on abans estava el venedor de la ONCE (cupones de la suerte, cupones de la suerte, cupones para hooooooy), doncs avui hi havia un colombià o peruà o no ho sé. Avui hi havia un d'aquells que toquen un instrument del seu país que es bufa i fa sorollets que recorden immediatament al Juanes (A Dios le pido que si me muero sea de amor y si me enamoro sea de vos...), sabeu què vull dir??
I em direu: on està la notícia??
I us diré: que aquest home estava tocant "Boig per tu". I que no us menteixo. I que no sé si ho feia bé o malament, però que m'ha fet com il·lusió. I que mentre passava de llarg, caminant, duia el cap girant, mirant-lo... i que les dues noies que anaven respectivament davant i darrere meu, també anaven igual. I a les escales mecàniques amb el cap girat.

Des de esta noche cambiará mi vida (desde esta noche, desde esta noche)

Ahir em vaig llevar força animada.

Vaig acollir a casa meva a la Lloca i a l'Alepsi, i vam fer un pastís de nocilla, nata i virutes de xocolata.

Després els hi vaig ensenyar fotos gracioses i les vaig dur a passejar (molta molta estona) pel barri, i després pel barri del costat, on vam fer unes tapetes basques. Més tard, vam tornar a casa a veure el partit, mentre ens vam afartar de pipes.

Gràcies.

Turquia sobre terra i València sota terra

Turquia sobre terra

Turquia l'hem vista bàsicament en autocar... excepte els dies que el nostre apreciat guia Alisaam (perdó si està mal escrit) ens va deixar campar lliurement...

Ankara, capital de la Turquia moderna, gran, lletja i bruta, té molt a envejar a Istanbul...

Ja ho diu el turc de La Pasión Turca (Yamam):
-Se dice que lo mejor que tiene Ankara es el tren para Estambul (...)
Molt encertat... jejeje

Total, que vam agafar l'autobús. La gent dins estava en silenci. I nosaltres cridant com a verduleres... no sabíem la parada on baixar i tal... ens miraven molt... fins que de cop i volta un home ens va manar callar... bueno... va fer "shhhht". Per sort baixàvem a la següent parada!!

Istanbul, capital comercial i cultural, ens ha encantat...

Vam agafar tramvia... enlloc de bitllet per picar, et vénen una monedeta. Va ser molt graciós, perquè recordo que li vaig donar al senyor un bitllet i em va tornar el canvi, i la monedeta. I vaig confondre la monedeta per "picar" al tramvia amb part de les monedes del canvi...
El més divertit, però, va ser la tornada, perquè la resta del grup havien marxat abans, i tornàvem cap a l'hotel sols l'Alepsi, l'Oscar i jo. I anàvem com a tres sardines enllaunades... quanta geeeent... vam optar per baixar del tramvia i anar a peu... i un patiment, nens... que fotia una rasca per morir-se!


València sota terra

Quanta penyaaaaaa... però com hi cap tanta gent en un vagó???
En fi, el més divertit d'agafar el metro ha sigut les indicacions per arribar-hi... provinents d'una noia que ens va prendre per una parella de lesbis a la Lloca (abans anomenada Sara) i a mi... i que fins i tot ens va convidar a uns xupitos de Mistela, molt bons... una noia molt maca, realment... llàstima que la meva relació amb la Lloca sigui tan sòlida... jejeeje... que l'Alepsi ja ens ho va dir, que fem molt bona parella... i que hem muntat escenes que realment han sigut molt romàntiques... jajaja va, us explicaré com vam passar la tarda de dissabte. Després de la mascletà, vam anar a l'alberg a fer una mica de migdiada i a llegir lectures de la uni (estàvem preocupades per això d'haver fet tantes campanes...). Aleshores van arribar a l'habitació 2 manolos (un manolo és qualsevol tiu que dorm en la nostra habitació, ok?). Eren 2 japos. Es van treure les bambes i casi morim ofegades de la pudor, però en uns minuts ens vam habituar... I aleshores va arribar el manolo nòrdic... i aquest sí que era per morir-se... una pudoooor a peus... horrible horrible!! I vam decidir marxar a fer unes birres, clar, cómo no... la Lloca i jo soles. Vam seure en una terrasseta a la plaça de l'Ajuntament (perdó, l'Axuntament! ;) jeje) i vam demanar 2 orxates. Mitja hora després, cansades d'esperar, vam marxar i vam optar per comprar-les pel carrer. Acte seguit vam veure un abuelete venent crispetes, i vam caure en la temptació. Doncs imagineu-vos la situació: jo caminant amb una orxata en una mà i les crispetes a l'latra, i la Lloca darrera amb la seva orxata. I li dic: "joder amb les mans ocupades no puc menjar...". I aleshores agafa les crispetes i me les posa a la boca. Que romàntiques oi? Clar, després passa el que passa, ... jajajaja
En fi, prou per avui... jeje
nanit!!!

Blocs 'n beers

Hem sobreviscut al primer blocs 'n beers de la Història... i Déu n'hi do, va estar força bé eh? la taula era llarguíssima, érem pocs blocaires, però vam dur a molts amics nostres, així que va estar guai. Aquesta era la taula:

Haig de dir que ahir va ser una gran nit a Bóveda, la música era boníssima, el revival va ser impactant... recordo hits de l'estil:


Barcelona es poderosaaaaaa Barcelona tiene podeeeeer...

Allí me colé y en tu fiesta me planté coca-cola para todos y algo de comeeeer

Juntoooos amor para dooooos fumando un cigarrillo a mediaaaas

Auauaaa auauaaa video killed the radio staaaar, video killed the radio staaaaar

Ponte en pieee alza el puño y veeen a la fiesta pagana en la hoguera hay de bebeeeeer

A Romero el madero le hace ilusión, mañana le toca manifestación, saca su porra y comienza a cargar y luego, riendo, lo cuenta en el bar, equilicuá lalalalará lalalaráááá

Nascut entre Blanes i Cadaquééééés molt tocat per la tramuntanaaa d'una sola cosa en pots estar seguuuuuuur quant més vell més tocat de l'alaaa

Mil campanas suenan en mi corazóóón que dificil es perdir perdóóóóón ni tu ni nadie nadie puede cambiarmeee

Libreeee como el sol cuando amanece yo soy libreeee como el maaaar

Siempre me traiciona la razón y me domina el corazóóóón... no sé luchar contra el amooor, siento que me voy a enamorar de quien de mi no se enamoraaaaa y es por eso que mi alma lloraaaa... y ya no puedo más! ya no puedo mááás siempre se repite esta misma histoooooriaaaa

També van posar Queen, Molotov, els Pets, Mano Negra, aquella cançó de matadooor matadooor, Lady Marmalade, i mil més, vaig riure lo que no està escrit, en part va ser pel porret d'abans, bueno clar xD... en fi, el millor moment el de ska, com sempre... ah i quan vam estar ballant amb l'home dels cabells a lo afro, que anava de setenteru i que era molt graciós... jajajaja


Bé, ja sabeu que aquest bloc va sobre el metro i per tant us obsequiaré amb la foto que vam fer al metro i és la següent:
Els meus peus adolorits fins a nivells inhumans... que encara no m'explico com vaig arribar fins a casa... xD

En fi, demà marxo de viatge de final de carrera... ja tinc ganes de tornar, per enllaçar amb un altre viatget ^^

Fins la tornadaaaaaaaaaaa

L'home que avui m'ha fet feliç

Avui m'he llevat feliç, el primer dia de llibertat, sense exàmens!!!
Li he enviat un sms a l'Alepsi desitjant-li sort de cara a l'examen de Neuropsico, que el tenia a les 9 del matí, i he quedat amb ella que pujaria a les 11 i pico a la uni per esmorzar i passar una estona llarga a l'abacus comprant llibres no-relacionats amb la psicologia... ^^
Així doncs, a les 8 i mitja m'he dutxat, he esmorzat (sí, tot i que havia quedat més tard per esmorzar, sí, però és que jo acostumo a esmorzar dues vegades, vaja) i he anat cap a la comissaria que em queda més a prop de casa. Com és això? Per què he anat a veure als maderos? Doncs he anat a recollir el meu passaport, per poder marxar dilluns a Turquia. Un cop m'he despedit dels maderos, he anat caminant a la biblioteca més propera (he caminat 2 parades de metro de la L1, sí, sí, he anat caminant i no en metro, encara no m'ho explico...). Un cop a la biblio (que ja són ganes de trepitjar-la tot just havent acabat exàmens...), he anat directa a agafar "La pasión turca", de l'Antonio Gala... i em direu, i per què agafes aquesta novel·la i no agafes una guia turística de Turquia?? I jo us dic: mireu, cadascú es documenta com li dóna la gana, i jo he preferit en aquesta ocasió, ser menys pragmàtica i més romàntica, no en el sentit d'amor, sino en el sentit de happy, bé, no entenc aquesta frase que he escrit, però no l'esborraré pas, així es queda.
Aleshores he passat per davant d'una botiga molt maca on hi havia un pijama estival molt macu i molt suggerent, he entrat, me l'he emprovat i me l'he comprat.
Imagineu doncs, la meva felicitat, 3 objectius assolits i tan sols eren les 11 del matí. (A tot això resulta que, un cop més, m'he deixat el messenger obert a casa, i hi havia gent que m'estava dient coses, ho he vist després, en arribar a casa, fa ilu trobar-s'ho tot taronja fent pampallugues! jejeje :P ).
He agafat la renfe i cap a la uni. M'he trobat amb l'Alepsi, que també és una dona lliure sense exàmens, i hem anat al bar. Hem agafat un entrepà i un donut de xocolata. El bar de lletres no és gran cosa, però sempre hi ha cares conegudes, i tal.
El senyor que avui estava a la barra del bar, anava disfressat d'egipci, súper graciós jejeje. Aquest és l'home que avui m'ha fet feliç, i ara us explicaré perquè. Resulta que tenim una promoció al bar, que si compres ampolles de coca-cola, et regalen o bé forfaits per anar a esquiar, o bé carpetes, etc etc... Resulta que estic enamorada fa dies de la carpeta de la coca-cola, i li he dit a l'Alepsi... "ai, agafo una coca-cola, a veure si em toca la carpeta?". I ella em diu: "mira jo no vull la carpeta, però vull la coca-cola, així que tranquil·la, ja agafo jo la coca-cola, i tu et quedes la carpeta". I quan el faraó (li diré farao, a l'home, vale?) li ha donat el paperet... l'Alepsi l'ha obert, i... ta-txan! Ha sortit el forfait! Meeeeeeeerda, no ho volíem pas, això!!! I sen's ha quedat una carona de decepció... :(
Al cap de 10 minuts, no m'he pogut resistir, i he tornat a la barra, a demanar una coca-cola, aviam si a mi, que tinc la flor al cul, em tocava la carpeta... i li dic a l'home "a ver si ahora me sale la carpeta", amb els ulls brillants, i tot... i em dóna el paperet i... m'ha sortit un tapaboques (léase una braga pel coll)... se m'ha quedat una cara de decepció que era un poema... que l'home m'ha donat 2 tapaboques d'aquelles enlloc d'una, mira, nose, però la meva cara seguia sent de peneta, i ullets d'aquells de decepció... i he tornat a la taula amb l'Alepsi, tota apenada... de mentres, estava mirant a la noia que estava a la barra demanant una coca-cola, i buah! a la molt capulla li ha tocat la carpetaaaaa!! i jo allà mirant des de la taula amb cara de "jodeeeeer snif, quina mala sort que tinc"... i aleshores... el faraó ha agafat dues carpetes, i ha vingut cap a la nostra taula, i ens n'ha donat una a l'alepsi i una altra a mi!!! I se m'ha il·luminat la cara!! I vinga a riure, i a riure... m'ha fet feliç!! moooolt feliç!! jajaja si és que realment tinc una flor al cul :P
Així que ja sabeu, qui no plora no mama.
I siusplau un aplaudiment pel faraó! Merciiiiiiiiiiiii ^^

El bitllet de 5 euros de monopoly

Avui he inaugurat la nova secció: taxis. Els taxis de Barcelona. Coses surrealistes que em passen quan vaig en taxi, que no és gaire sovint, però que a vegades és molt necessari. Començaré relatant-vos la nit que vaig passar amb l'Alepsi, la Iota i la Sara, el 16 de maig del 2005 (per aquelles dates el Barça era campió d'algo, oi? em sona...). Per aleshores no sabíem ni que era un bloc/blog. Però igualment la liavem molt i sortíem i anavem a fer sopars-homenatge, i tot, ho feiem tot. Doncs això, el 16 de maig del 2005, vam anar a sopar a casa de l'Alepsi. Sé quines dates eren perquè he trobat les fotos i estan dins una carpeta que es diu 16/05/2005... jejeje. Després del sopar, vam decidir que sortiriem per Gràcia. Oh i tant! Buah! Però què va passar? Ah sí, ja me'n recordo... que quan nosaltres arribàvem ja tancaven tots els bars, i que no volíem pagar per entrar no-sé-on, i per tant, vam acabar comprant xurros i patates i jugant en un parc infantil, que està al costat de la parada de metro de Joanic. Sí, esteu llegint bé. Vam estar tota la nit soles jugant en un parc infantil. I vam veure passar una rata. Aquí teniu una foto d'aquella nit... la Iota i jo... jeje

Total, que quan ens vam cansar, taxi i cap a casa. Devien ser les 4 del matí. Tenia molta son i estava molt cansada. A més era fosc. Així que en arribar, el taxista em va dir quant era, jo recordo que duia 10 euros, i que em va dir si tenia 1 euro i pico per arrodonir i així el canvi eren 5... total, que li dic que sí a l'home, li dono els diners, agafo el bitllet de 5 euros sense mirar-me'l, i pujo a casa a dormir. A l'endemà, obro el moneder per veure si vaig gastar molta pasta la nit aquella, i veig que el bitllet de 5 és raro... el trec del moneder i veig que és UNA PUTA FOTOCÒPIA MAL FETA!!!! que ni brilla la tira aquella que acostuma a brillar, ni el paper té el tacte que acostuma a tenir... ni tan sols la mida és la normal... és més petit! Ah serà cabron, serà fill de puta l'home aquell... que em va timar de mala manera... aaaaaarg!!! Doncs això, encara el tinc, el bitllet aquest... algun dia pagaré algo amb això, us ho juro!

A vegades és millor no agafar el metro... ni el bus...

Quan surts del dentista, amb mitja cara anestesiada, amb una bossa de gel enganxada a la mandíbula, a l'esquerra, i una gassa dins la boca plena de sang, i dos queixals menys... aleshores és millor no agafar el transport públic. Aleshores el que toca és posar ullets de corderita degollada, mirar al teu pare,... i aleshores ell et dirà: "vols anar en taxi, oi nena?". Jejeje... perquè els taxis... són transport públic, oi? nosé nosé... s'haurien de considerar semi-públics... bé un altre dia desenvoluparé un post sobre històries que he viscut en taxis... que també és un món per descobrir!

I ara, per cert, aprofito per fer saber a tothom que el bloc PSICOTAIKS IN VIVO està més viu que mai, que està súper divertit, i que l'autora més prolífica, la Trastu, ens ha fet una nova entrega de les seves teories més bones!!!

Un meme eròtic

Bé, l’Alepsi és una liante de collons i resulta que es dedica a encarregar memes sobre fantasies eròtiques... en fi, m’ha acabat tocant... com era previsible.

El meu protagonista he decidit que sigui el senyor... (repiquen els timbals... trrr trrr) Marc ¬¬ !!! ... és que aquella mirada de reüll... me pone, me pone... (...). Perdona’m Marc, seràs la víctima xDDD.

Doncs resulta que estem en un sopar blocaire, fent gresca i xerinola. Tothom és feliç. En Doommaster llença taps de suro d’ampolles de cava, de punta a punta de la sala.

Acabem tots amb una turca descomunal, i ja que estem al costat de la platja, decidim baixar-hi caminant. Mmm, ah, sí, a tot això, heu de saber que es tracta d’un sopar de gala. Anem tots de punto en blanco. Els hòmens amb traje... (és que em donen molt de morbo els executius-agressius :P) mmm... i les dones anem amb vestits de nit. Bé, el de les altres no el descriuré, però el meu sí. Sóc la princesa Amidala.

Caminem tots per la sorra, agafadets així rollo Friends, amb les ampolles de vi i de cava sota els braços, els hòmens amb la corbata desafluixada, les dones una mica despentinades (és que fa vent) i les sabates a les mans.

Deu minuts més tard ja està tothom tirat per la platja... ara em direu... és una orgia? Buenu, aviam, doncs sí, és una orgia. Hi ha un grupet que són uns 6 que s’ho estan muntant alhora. No diré noms, però són 2 dones i 4 homes. Haig de dir que un dels tius va perdut, però la resta no sembla adonar-se’n. Després, uns metres més enllà un parell de parelletes també s’estan liant... ai ai ai que la gent s’està treient la roba... començo a veure carn... xDD

Aleshores, mentre jo estic aixecant els braços i cridant “festaaaa!! sexeeee!!”, noto la mirada d'en Marc ¬¬. Aquella mirada típica de “me pones...”. Començo a sentir que tinc el poder de la situació. M’hi acosto i l’agafo dels braços. Primer el miro a la cara, als ulls, fixament. Aleshores baixo la mirada pel seu coll i segueixo baixant, fins al cinturó. Li poso un dit dins el tros de tela dels pantalons per on es passa el cinturó, i l’estiro cap a mi. Violentament. Torno a mirar-lo a la cara. Ara, molt a prop. M’agafa per les espatlles i puja una mà al clatell, fa força empenyent el meu cap cap a ell i em fa un petó, amb passió. La seva boca fa olor a menta (sin smint no hay beso eh, jeje). L’agafo envoltant-li el coll, pujo una cuixa i m’arrepenjo amb una cama, sobre ell, que m’agafa per sota la cuixa ... necessitariem una paret on arrepenjar-nos però no n’hi ha... així que ell es treu l’americana, la corbata i la camisa (recordeu, que va amb traje), ràpid i ho llença a la sorra, jo llenço les sabates... i ens fiquem a l’aigua, qual sirena i nedador professional... ens hi estem una estona, tocant-nos molt i gaudint més, mossegant orelletes, llepant pits, tocant culets i altres cosetes... i seguim la festa xops, estirats sobre la sorra de la platja... ara estem saladets mmmm i em poso sobre d'ell tota mullada... i prefereixo no seguir, perquè no em vull posar vermella el dia que es faci el proper sopar blocaire... enteneu-me... jajajajajaja

Colón

Sortint de l'Estació de Sants, i caminant per Tarragona, m'atura un home. Me'l miro. Diossss... buah és un déu, és un déu!!! ... un home vestit d'esport, rollo he-sortit-a-fer-footing... em diu: "perdona, para ir a Colón?". I jo que no podia processar la informació, li dic "que?", i em diu "para ir a Colón?" i jo... li assenyalo el carrer València i li dic "pues coge el metro allí..." i em diu: "no no, iré corriendo". I jo, mirant aquell somriure profident... buah que increïble... i li dic: "pues ves todo recto hasta plaza Espanya y coge el paralelo hasta el final". I ell "gracias". I ha marxat corrents.

La vall del riu vermell (o el 22 de gener de fa 3 anys)

Reflexions psicoanalítiques

Els mecanismes de defensa són funcionaments mentals inconscients que protegeixen a l'individu de l'ansietat, de l'angoixa.
Hi ha molts tipus de mecanismes de defensa. No sé si coneixeu la projecció, o el desplaçament. És quan atribuim a algú altre una característica nostra que considerem inacceptable. En certa manera el meu post d'ahir era això, però a la inversa. No projectava algo meu cap a una altra persona, sino que projectava algo d'una altra persona cap a mi (no al 100%, òbviament, no hi ha 2 persones iguals). I no projectava algo innacceptable, sino algo acceptable. I no és un mecanisme de defensa, almenys des del moment en que és algo conscient.

Trobarem a faltar el teu somriure
dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí
però el record de la vall on vas viure
no l'esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de l'albada
ja no el solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada,
és vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.

P.D.: no val la pena amargar-se la vida, no val la pena... embogiu, sortiu, lieu-la! i sobretot sobretot rieu: rieu molt!! podeu fer-me cas o no, eh... jajaja
P.D.2: i estudieu! xDDD

ets

Poooos avui m'he dedicat a obrir historials de converses del msn i buscar "ets" (i en el seu cas "eres") i vaja... ha sortit de tot... xDDD. Ho barrejaré una mica així rollo collage, deixaré els divertits i els que em fan gràcia, tot sigui per cuidar l'autoestima!!!! jejeje

nena k rapida ets jajaja

ets amiga meva

no ets gilipolles

iona, hi ets?

ets una chunga amb aquest nick

ets la puta reina!

k cabrona la tia, ets un crack

ets el nexe d'unió de totes!

ets la reina!

q bona ets...xDDD

q grande eres

si s q eres la crack, como t iban a no cojer!!

xq xa mi no solo eres una amiga, sq xa mi eres d mi familia

tu ets de bcn city?

ets feliç

tu tb ets una bona peça

m'has de convidar tu, que ets la que la tens

ara em diras que ets timida

si ho ets jo tb!

k positiva k ets!

percert k ets filla unica?

ets una mandrosa...

tu ets la psicologa!

ets a la que conec mes

que ets boja?

Ets lentissima avui

ets fatala

mira que ets llesta

qu'ets dolenta, com rius!

ho veus com disfrutes??? ets l'hostia

pt, ets guai

ets una petita crack!!!

osti, anava a dir que ets tonta!

si ets una caxonda, tu

és que també se't nota que ets un tros de pa

ualaaaa... qu'ets rara!!!

ets l'alegria de la huerta...

ets neurotica!

vale, pero pq ets tu, que una altra...

diria que ets una persona molt més forta del que vols semblar de vegades

vaaaaa, explica'm com ets de cabrona, vaaaaaa

ets una privilegiada!

tia, mira que ets feliciana

jajaja, ets l'ostia

jajaja, ets massa!!! no t'hi mengis l'olla

jajaja, ets la millor!!!!

ets la mafia en persona!!!!!!!!!!

ets maquina

tranquila que com a dona que ets, i com a home que soc...mai ens entendrem

veus, tu tb ets sincera

aix... ets una mal pensada

ets bona

ets sucia

ohhhh, ets molt inflexible!

veig que ets riallera!

mira, que bona venedora ets

però tampoc ets tan rara, no?

ets força original

si que et poses aviat... ets aplicada

ets l'hòstia

ets socia?

tu ets la preferida....

ets la cabecilla?

és veritat que ets poruga

ets tota una estratega

ets la moderadora del debat

ole, ets d les meves

ets fantastica, eh

ets una flipada

crec q ets mes aviat timida

tot i q ets bastant canyera

ets super observadora, eh

q bona persona q ets

ostia, ets la canya

tu, q ets una impacient

ets una dona preparada per la vida moderna

ets tan mona...

si que ets friki!

que ets de sortir molt tu?

ets un desastre!

ets la meva idol!!

Ets una cuinera pessima....

ets una mica ... loca

Carai... ets la mes ràpida...

Tu erets l'assatjadora.

i si ets una sicopata?

ets un ronaldinho en projeccio

k ets pitjor encara?

ets el meu heroi!!!

tu saps k ets tu

ets the fucking master!

o sigui, tu ets un àlien i jo no, no?

ets una cafre!

ets tonteta

buah, ets tonti, tia!

que cabrona ets, no?

jo tia, q difícil ets

et creus descarada però no ho ets... q ja ho sé, jeje

tu si que ets rara !!

ets supercalifragilisticaespialidosa

ets boja